Heinrich von Veldeke i el model tristanià de Chrétien de Troyes

Abstract

Tristran muose sunder sînen danc (MF 58,53) és una de les estrofes més memorables de tot el corpus líric del Minnesänger i ministerial Heinrich von Veldeke (abans del 1150 - ca. 1200). L’autor hi descriu breument la passió amorosa que sent envers la seva dama, caracteritzada pel lliure albir, i la contraposa a la que sent el personatge de Tristany, obligat a estimar Isolda per efecte del filtre amorós. Diversos autors han proposat que Veldeke s’hagués servit d’una font romànica per a bastir aquesta composició, concretament de D’Amors qui m’a tolu a moi (L 39,2), de Chrétien de Troyes. El present article no només analitza i encara ambdós textos per a cercar possibles coincidències formals i/o temàtiques, sinó que també indaga en totes les hipotètiques influències romàniques de Veldeke per tal de llistar i analitzar succintament totes les estrofes del corpus trobadoresc romànic i alemany que contenen referències a Tristany i al filtre amorós dels cèlebres amants tràgics, moltes d’elles obra d’alguns dels grans trobadors occitans i francesos, com ara Bernart de Ventadorn, Cercamon, Blondel de Nesle i el Châtelain de Coucy. Aquest procediment ens ha permès resoldre tal qüestió i arribar a la conclusió que l’estrofa del Minnesänger pot vincular-se estretament a la de Chrétien de Troyes.

Keywords

• heinrich von veldeke
• chrétien de troyes
• tristan
• minnesang
• lírica trobadoresca
• comparatística