Fites d’una història d’intel·lectuals

Abstract

Des que Zola recorria a un diari i des que Weber demanava als seus oients que imaginessin un món sense diaris, la sort de l’intel·lectual i els trets que el defineixen estaran vinculats a la seva capacitat per assolir ressonància i publicitat des d’una tribuna de premsa, des d’algun diari, lloc històricament privilegiat de la presència pública de l’intel·lectual. El gran intel·lectual que sorgeix amb la fi del segle XIX és possible perquè el poble de les revolucions liberals ha esdevingut massa que tot just acaba d’accedir a la lectura, mentre l’ingrés en les institucions d’ensenyament superior queda reservat a una exigua minoria: per sota una massa que vol llegir però que encara no té veu pública i per dalt una minoria que sap escriure i no deixa de parlar. Tanmateix, la protesta dels intel·lectuals espanyols neix amb el segle XX. Aquí se’ns planteja un recorregut històric sobre els canvis en l’actitud i el paper del grup dels intel·lectuals entre l’època del sorgiment d’aquesta figura i el moment actual, per acabar reflexionant què ha passat amb aquesta criatura, sorgida amb el seu nom propi a la fi del segle XIX, perquè al final del segle XX s’hagi parlat sense parar del seu silenci, de la fi dels intel·lectuals?

Keywords

• intel·lectuals
• cultura
• revolució liberal
• opinió pública
• premsa