Locvs Amoenvs (Dec 2015)

L’escultor Josep Cardona i Furró (1878-1922)

  • Fàtima López Pérez,
  • M. Àngels López Piqueras

DOI
https://doi.org/10.5565/rev/locus.236
Journal volume & issue
Vol. 13

Abstract

Read online

L’escultor Josep Cardona i Furró (Barcelona, 1878 – Moià, 1922) és poc conegut en l’actualitat, si bé a la seva època va gaudir d’un gran prestigi. S’ha considerat que s’integra dins de la segona generació d’escultors modernistes. Es formà a l’Escola de Llotja i va ser amic de Pablo Picasso, amb qui va compartir taller. Va realitzar estades a París, centre artístic del moment que va esdevenir visita obligada per conèixer la modernitat imperant. També va treballar a l’Argentina, on realitzà estàtues monumentals, i a Madrid. El fet que la bibliografia s’hagi ocupat poc d’aquest artista ha fet necessari realitzar un estudi profund del seu treball. En aquest article, ens proposem recuperar-ne la figura i donar-ne a conèixer l’obra, a més de contextualitzar-la dins del panorama de l’escultura catalana de final del segle XIX i començament del XX. Les últimes dècades del segle XIX van significar una renovació dins de l’àmbit de l’escultura, tant en referència als aspectes formals com a la temàtica. L’aparició de figures com Rodin o Meunier, conegudes a Catalunya, van influir molt en els artistes catalans, entre ells Josep Cardona, que es distingí per ser un excel·lent retratista a la manera de l’escultor d’origen rus Troubetzkoy. L’altra faceta de la seva obra, el costumisme, en particular el món del treball, ens ha permès endinsar-nos en un tema tan interessant com és el realisme social a través de noms tan significatius com Meunier o Dalou. Així mateix, recollim la participació de Cardona en exposicions i en institucions artístiques que configuraven el panorama creador del moment.

Keywords