Mobilitat i sedentarisme: Convergència de dos conceptes divergents a partir de l’arqueologia

Abstract

Les comunitats humanes s’han assentat de forma més o menys permanent en entorns geogràfics i climàtics molt diversos. Bona part de les evidències arqueològiques que ens han deixat els humans mostren les estratègies adoptades en aspectes de mobilitat, estructuració de xarxes d’intercanvis i en les evidències de pertinença a un entorn que ràpidament es converteix en espai que gestionen i s’apropien. En aquest article es fa una valoració global entorn de la realitat arqueològica i el potencial analític d’aquest registre, a partir de casos de prehistòria recent i en relació amb les evidències de mobilitat i nomadisme des d’una perspectiva global i a partir d’exemples del Pròxim Orient.

Keywords

• arqueologia
• mobilitat
• nomadisme
• sedentarisme
• xarxes
• propietat