Digithum (Jul 2017)

Del ensayo como forma paroxística del pensamiento utópico: pasados vividos del presente

  • Daniel Gutiérrez-Martínez

DOI
https://doi.org/10.7238/d.v0i20.3099
Journal volume & issue
Vol. 0, no. 20

Abstract

Read online

Reflexionem en aquest text sobre l’assaig en l’expressió del saber per constatar que aquest estil discursiu, en comparació amb l’article acadèmic com a forma de difusió del coneixement, ens permet reflexionar sobre les utopies possibles, atès que estableix la connexió entre el passat i el present, entre la memòria i el viscut, entre l’arcaic i el prospectiu. Es tracta d’una forma narrativa paroxística que justament expressa bé la convergència d’emocions col·lectives d’ahir i d’avui en contraposició a la racionalitat cientista de l’article acadèmic. Hom vol reivindicar una tal fórmula discursiva en la generació del coneixement col·lectiu i ubicar-la en el seu context: el dels pre-textos que es donen, particularment, en el debat sobre l’objectivitat o subjectivitat dels procediments del saber entre la din (pluralis)nalidad estatizadael dato de ese individual: el de un sexo definido, una edad establecida, una ciudadnhay que cumpliràmica assagística i la lògica de l’article “científic”. En referir-nos a les universitates medievals davant les il·lustrades, als ritus iniciàtics davant les evidències de la dada sagrada, es presentarà el vincle entre assaig i conscienciació del present viscut col·lectivament, la connexió d’arcaismes utòpics del present. Tot plegat per a emfasitzar escriptures del coneixement que vinculin les emocions amb entitats del saber.

Keywords