Noves evidències arqueològiques de la presència militar romana al NE de la Hispània Citerior en època tardorepublicana: les torres de Puig d’Àlia, Tentellatge 1 i el fortí d’Olèrdola

Abstract

A partir d’un estudi de les turres tardorepublicanes com a espais militars documentades arqueològicament sobre el territori de l’actual Catalunya, el treball se centra en dues torres isolades (Puig d’Àlia i Tentellatge 1) i un fortí amb torres que inclou una torre exempta (Olèrdola). Els tres jaciments han estat excavats en els darrers anys amb l’objectiu posat en la identificació morfològica, la modulació i la datació a partir de la caracterització del material arqueològic associat. Estratègicament ubicades, les torres esdevingueren essencials en el control de vies i en l’organització del territori a partir de mitjan segle II a.n.e., amb una cronologia que encara és objecte de debat. En època medieval, varen tenir un paper clau en l’expansió dels comtats catalans, i tornaren a ser estratègiques mil anys més tard i després d’un llarg període d’abandonament. Finalment, es constata com la reutilització de les construccions i l’espoli dels carreus dificulten l’estudi d’aquests elements de presència destacada en el paisatge.

Keywords

• arquitectura militar
• fortificació
• organització
• segles II-I a.n.e.
• reutilització medieval
• control del territori