Treballs de Sociolingüística Catalana (Jul 2020)
L’atracció dels valencians cap al valencià : motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes
Abstract
En aquest article tractem sobre els nous parlants valencians de dues ciutats mitjanes capitals de comarca, Xàtiva i Gandia. Abordem l’estudi dels parlants autòctons que van aprendre a parlar castellà a la llar familiar, però que més tard van decidir usar també el valencià en la seua vida diària. El fet que hi hagi aquest tipus de parlants reflecteix la coexistència de dos processos lingüístics: la interrupció de la transmissió del valencià que es va efectuar en la generació anterior, i la seua inversió o recuperació a través de la normalització lingüística. Sobre la base de quatre entrevistes — les dels valencians autòctons de la mostra que van reconèixer aquest tipus de canvi—, ens preguntem el moment, els motius i l’abast d’aquest canvi. Trobem que alguns dels factors que condicionen i faciliten el canvi de llengua són el canvi del centre educatiu o de la situació acadèmica i, sobretot, l’inici de noves relacions socials amb valencianoparlants. El factor de la ideologia política, més que la identitària, afavoreix un canvi de llengua personal que, en algun cas, es realitza amb la voluntat de contribuir a un canvi social. Paraules clau: nous parlants, valencià, ciutats mitjanes, ideologies, identitat.
