Revista Catalana de Dret Públic (Jun 2013)
La consulta popular com a mecanisme per revitalitzar l’urbanisme democràtic - Popular Consultation as a Way to Revitalize Democratic Urban Planning - La consulta popular como mecanismo para revitalizar el urbanismo democrático
Abstract
En el context actual de greu crisi econòmica, en l'àmbit immobiliari i urbanístic han vist la llum moltes arbitrarietats a causa de la realització de projectes il·legals o insostenibles que han inundat de desconfiança la societat. La participació ciutadana duta a terme a través del tràmit d'informació pública en el procediment d'aprovació dels plans urbanístics, és una formalitat procedimental que no ha satisfet les necessitats de democratització de l'urbanisme, però la consulta directa als ciutadans pot permetre conèixer l'opinió dels ciutadans, essencial per guiar la presa de decisions discrecionals al si de l'Administració. El referèndum és un instrument de difícil aplicació, però la consulta no referendària es presenta com una eina eficaç per satisfer els requeriments de major aprofundiment en matèria de democràcia participativa en l'urbanisme. En aquest escenari, s'analitza la consulta urbanística, amb especial atenció a l'àmbit material que pot incloure, tenint en compte la concurrència competencial entre el municipi i la Generalitat de Catalunya en la planificació urbanística, així com la presència d'interessos supramunicipals.In the current context of economic crisis, many illegal or unsustainable projects have been discovered in the sphere of urban planning. Citizen participation through public inquiry into the urban planning approval process is a procedural formality that has not satisfied the need for democratization of urban planning, but direct consultation may make the Administration aware of the opinions of the citizens, essential in guiding its discretionary decisions. Referendums are difficult to implement, but non- referendary consultations could be an effective tool to satisfy the requirements of participatory democracy in urban planning. This article analyses urban public consultation, with special attention to its aims, complicated by the overlap of competences between municipalities and the Generalitat of Catalonia in urban planning matters, as well as the presence of supra-interests.En el contexto actual de grave crisis económica, en el ámbito inmobiliario y urbanístico, han visto la luz muchas arbitrariedades por la realización de proyectos ilegales o insostenibles que han inundado de desconfianza a la sociedad. La participación ciudadana realizada a través del trámite de información pública en el procedimiento de aprobación de los planes urbanísticos, es una formalidad procedimental que no ha satisfecho las necesidades de democratización del urbanismo, pero la consulta directa a los ciudadanos puede permitir conocer la opinión de los ciudadanos, esencial para guiar la toma de decisiones discrecionales en el seno de la Administración. El referéndum es un instrumento de difícil aplicación, pero la consulta no refrendaria, se presenta como una herramienta eficaz para satisfacer los requerimientos de mayor profundización en materia de democracia participativa en el urbanismo. Con este escenario, se analiza la consulta urbanística, con especial atención al ámbito material que puede abarcar, teniendo en cuenta la concurrencia competencial entre el municipio y la Generalitat de Cataluña en la planificación urbanística, así como la presencia de intereses supramunicipales.