L’educació social i la COVID-19

Abstract

La pandèmia ha obligat a canviar radicalment les nostres vides i l’educació social s’ha alçat com a servei essencial. En un context en què el dret a la llibertat individual preval sobre el bé coŀlectiu, la pandèmia ha obligat a qüestionar el model capitalista. Han aflorat tot tipus de problemàtiques socials que han deixat al descobert un model que es basa en la caritat i no en l’emancipació i l’autonomia de les persones. En aquest context, les educadores socials segueixen treballant des de la precarietat i la invisibilització. Fan esforços per treballar en i per a un sistema que defensa interessos contraris als seus i han d’afrontar contradiccions com ara treballar en l’educació social tot respectant distàncies de seguretat o qüestionant-se si són realment essencials per representar un servei mínim per a la subsistència, que permet que el sistema no s’ensorri. Un grup de vint-i-dues alumnes han aprofitat per reflexionar sobre aquesta situació dins del marc de l’assignatura de supervisió de pràctiques. El grup s’ha documentat, han entrevistat educadores socials i el resultat ha estat aquest article que es presenta. Paraules clau: Educació social, COVID-19, aprenentatge experiencial, pràctica reflexiva, universitat, estudiants.

Keywords

• Educació social
• Covid-19
• aprenentatge experiencial
• pràctica reflexiva
• universitat
• estudiants