Xarxes socials i discurs de l’odi: perspectiva internacional

Abstract

El treball analitza les mesures legislatives que cal que els estats membres adoptin en el Protocol addicional al Conveni sobre la Ciberdelinqüència de 2003 per homogeneïtzar la legislació penal sobre la difusió de «material racista i xenòfob» a internet, tipificant com a delicte determinades conductes contra persones o grups per raó de la seva raça, color, ascendència, origen nacional o ètnic o religió. En primer lloc, tracta les qüestions interpretatives que planteja la seva redacció i que han estat abordades per l’Informe explicatiu. A continuació, estudia els problemes que planteja l’aplicació dels criteris que resulten del Protocol de l’anomenat «discurs de l’odi» a les xarxes socials: la intencionalitat de la conducta i dels efectes de la difusió tenint en compte les especificitats de les xarxes socials; la publicitat intencional de la conducta, que es distingeix de les comunicacions privades no penalitzables per la predeterminació del destinatari, amb els problemes que es plantegen quan el destinatari és un grup de persones; i la definició del material racista i xenòfob que propugna, promou o incita a l’odi, la discriminació i la violència, per remissió als instruments internacionals en què la incitació és un element clau, de manera que s’incorpora com a requisit implícit addicional el «risc imminent» segons el conegut estàndard nord-americà. Finalment, examina com alguns d’aquests criteris –en particular, la doctrina del «risc imminent»– han estat aplicats en una recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans de 2018 sobre el discurs de l’odi a internet.

Keywords

• ciberdelinqüència
• discurs odi
• llibertat expressió
• incitació
• Tribunal Europeu Drets Humans