La motivació dels termes en terminologia: com assumeix la terminologia jurídica els riscos de la seva evolució

Abstract

En la terminologia wüsteriana ‘clàssica’ el “terme ideal” és monosèmic, o monoreferencial, biunívoc, exempt de connotacions, normalitzat, prescriptiu en el seu ús, productiu i motivat. Hem aplicat al corpus jurídic objecte del nostre estudi —la responsabilitat civil extracontractual— aquest filtre de lectura de la terminologia clàssica. El resultat observat és que, a cadascuna d’aquestes característiques (menys la darrera), corresponen exemples que desmenteixen l’ideal terminològic. Tanmateix, en abordar l’últim tema de la motivació dels termes, la investigació ha de desistir de la idea de ‘defectes’ i reconèixer als juristes una singular i constant preocupació per l’afinament de les denominacions. Això justifica els presumptes ‘defectes’ anteriorment observats, en realitat suscitats per l’esforç mateix de perfeccionament de les denominacions. Davant d’una anàlisi semblant, la nostra conclusió ja no pot sotmetre’s a l’ideal wüsterià de normalització, sinó que ens sembla més encertat posar en qüestió els requisits mateixos del ‘terme ideal’ de la seva doctrina terminològica. En conclusió, corregim l’idealisme wüsterià assignant un paper just als trets nocionals i lingüístics de les llengües per a finalitats específiques (LFE).

Keywords

• Motivació terminològica
• terminologia jurídica
• teoria general de la terminologia
• Wüster
• comunicació especialitzada.