Debats. Revista de cultura, poder i societat (Oct 2018)
Barcelona encantada en el mirall de la novel·la
Abstract
La novel·la fou el producte d’una burgesia interessada a dominar la realitat empíricament. Des dels seus inicis, l’escriptura de la realitat es divideix entre periodisme i novel·la. Mentre que el periodisme és intervencionista, la novel·la posa més atenció en la dimensió subjectiva dels personatges. El periodisme cerca captar els fets en la seva evanescència, mentre que la novel·la es demora en els detalls de l’ambientació i en els replecs psicològics de l’acció. Aquest vincle amb l’actualitat dels fets (a excepció de la novel·la històrica) privilegia l’espai urbà. Igual que en d’altres literatures, l’entroncament de novel·la, periodisme i ciutat té en la literatura catalana una àmplia representació en autors que fan de Barcelona el tema principal de les seves novel·les, com si les accions novel·lades fossin un pretext per aixecar acta de la vida urbana. Una gran part de les novel·les contemporànies sobre Barcelona exploten llocs i escenaris prèviament mitificats. Hi ha una clara predilecció per una franja històrica d’aproximadament un segle i mig i, en això, la novel·la catalana mostra limitacions considerables en la seva capacitat per a generar nous mites. Avui, a la Barcelona que es refà de la greu crisi econòmica i que protagonitza la primera gran crisi política de l’estat postfranquista, el cronòtop ja no pot ser el mateix del de la Barcelona mitificada dels anys vuitanta, ni el de la memòria històrica de la rosa de foc o de les dictadures. Però atrapada en l’historicisme i en el culte de la modernitat, la novel·la cerca encara el paradigma narratiu de la contemporaneïtat.
