Accés a les dades personals conservades pels proveïdors de serveis de comunicacions electròniques en investigacions penals segons el Tribunal de Justícia de la UE

Abstract

El Tribunal de Justícia de la UE reconeix que l’accés, la conservació i la cessió de dades personals electròniques, una de les diligències d’instrucció cada vegada més utilitzada en el procés penal, constitueix una ingerència en els drets fonamentals a la vida privada i familiar i a la protecció de les dades de caràcter personal, de manera que si una autoritat pública pretén obtenir aquestes dades necessita una autorització judicial que ha de respectar, en tot cas, el principi de proporcionalitat i estableix, com a criteri d’apreciació de la proporcionalitat, la gravetat dels delictes. Sembla, doncs, que l’accés a les dades personals electròniques en la instrucció penal s’haurà de limitar estrictament a finalitats de prevenció i detecció de delictes greus o d’enjudiciament d’aquests delictes. D’aquí sorgeix el dubte que es pretén resoldre en aquest treball: el jutge d’instrucció únicament pot autoritzar l’obtenció de dades personals electròniques conservades pels prestadors de serveis de comunicacions quan s’estiguin investigant delictes greus? o, en una investigació penal, es pot autoritzar una diligència d’obtenció i accés a les dades personals electròniques quan el delicte no és greu? El TJUE ha donat recentment una resposta que cal analitzar, ja que serveix per fixar importants criteris que ha d’utilitzar el jutge d’instrucció en el judici de proporcionalitat que fonamenta l’autorització d’aquest tipus de diligències d’instrucció.

Keywords

• dades personals electròniques
• protecció de dades de caràcter personal
• vida privada
• diligències d’instrucció
• investigació penal