Revisió constitucional. Llengua francesa i Unió Europea

Abstract

El 28 d'abril de 1992, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei que modifica la Constitució francesa en incloure-hi el Títol xiv: «de la Unió Europea», que pretén coordinar la Constitució i el Tractat de la Unió Europea. Aquest projecte de llei no fa cap referència a la llengua francesa, sinó que és el Parlament qui ho fa en introduir un nou paràgraf esmentant que «la llengua de la República és el francès». Es la primera vegada que el francès s'inscriu com a llengua del país. Sorprenentment, l'estatut jurídic de la llengua francesa no tenia cap base constitucional. El fet de constitucionalitzar el francès no ha de ser perjudicial per a les llengües minoritàries, ja que l'Europa anhelada és la de la diversitat lingüística i cultural. Però, amb tot, cal crear un dret de les llengües minoritàries. En el Tractat de la Unió Europea, la cultura esdevé un camp important d'intervenció comunitària, i és el primer cop que un tractat comunitari fa referència a una intervenció en la cultura. Efectivament, la convenció europea dels drets de l'home enuncia que els drets i les llibertats s'han d'assegurar sense cap tipus de distinció i especialment de llengua, però no reconeix formalment les llengües minoritàries. L ' i l de desembre de 1990 s'entra en una nova etapa: els diputats europeus reconeixen el català com a llengua d'ús per als informes entre la Comunitat i els Països Catalans. A més, el català serà inclòs en els programes elaborats per la Comissió per a l'aprenentatge de les llengües europees, per facilitar la cooperació intraeuropea. Aquesta resolució del Parlament ha estat una nova font d'inquietud per als parlamentaris francesos, que n'han demanat una revisió que precisi l'estatut jurídic de les llengües regionals. En resum, la qüestió de la normativa de la llengua francesa i les llengües regionals de França encara és oberta i a curt termini se'n continuarà parlant força.