Les monedes de la seca compostel·lana, una clau per a la reconstrucció dels cicles pictòrics medievals de la catedral de Santiago?

Abstract

L’estudi, des d’una perspectiva artística i iconogràfica, de les tres monedes de la seca compostel·lana conservades al Museo das Peregrinacións e de Santiago aporta claus imprescindibles per poder reconstruir cicles iconogràfics de la catedral de Santiago al segle XII. Les monedes de la seca de Compostel·la es postulen com a font principal per conèixer la iconografia més oficial i lligada al capítol, potser com a única font que encara podrà ajudar-nos a reconstruir els programes decoratius de la basílica compostel·lana. Dues de les monedes, un diner i un òbol o mig diner, presenten a l’anvers un bust de l’Apòstol que ens permet establir connexions amb la cèlebre miniatura present en el Còdex Calixtí, com també amb la desapareguda pintura de Santiago del baldaquí donat per Diego Gelmírez, efígie que es dibuixa com a imatge oficial per a la iconografia apostòlica anterior al Pòrtic de la Glòria. D’altra banda, una tercera moneda amb l’escena de la translatio constitueix un element central per a la comprensió del culte als sants Teodor i Atanasi, com també la pista essencial a l’hora de desenvolupar discursos o hipòtesis sobre la possible presència de cicles pictòrics relatius a les tradicions i a les llegendes jacobees.

Keywords

• art
• iconografia
• monedes
• seca compostel·lana
• catedral de Santiago
• imatge «apostòlica» de Santiago