La poesia cíclica a Roser de tot l’any, de Jacint Verdaguer, i a «Les minves del gener», de Joan Maragall

Abstract

A partir del retorn del viatge a Terra Santa, el 1886, Verdaguer reorienta la seva escriptura en molts sentits: adapta formalment la poesia seguint de prop o de lluny els nous corrents estètics, recorre al poema intimista que, més o menys, tradueix el seu estat interior, escriu a la premsa periòdica utilitzant formes d’escriptura periodística en vers (Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos) i en prosa (En defensa pròpia) i, el que és més interessant, assumeix el relat de seu propi jo emmarcat en un camí de visió kierkegaardiana en què la tribulació i el dolor del món són part del trajecte. Els poemes de Roser de tot l’any considerats cíclics assumeixen, per bé que de manera singular, aquest camí líric i contrasten alhora amb la visió del poema també cíclic de Maragall «Les minves del gener».

Keywords

• Poema cíclic i autobiogràfic — poesia i paisatge — Les minves del gener — curs de l’any — sentiment — líric