Revista Catalana de Dret Públic (Jun 2008)

Un model de dret comparat: l'organització judicial a Suïssa

  • Anna M. Pla Boix

Journal volume & issue
Vol. 0, no. 36

Abstract

Read online

A Suïssa existeix una organització judicial molt descentralitzada. Els cantons assumeixen un paper clau en el disseny de l’estructura judicial del país. Atès que la Confederació helvètica es compon de vint-i-sis cantons i existeixen, a més, tribunals federals, l’estudi del conjunt de l’organigrama judicial exigeix prendre en consideració, almenys, vint-i-set sistemes diferents. Aquesta forta descentralització i diversitat es projecta, a més, a un doble nivell: primerament a nivell horitzontal, en la mesura que cada cantó compta amb la seva pròpia organització judicial, garantida a la constitució cantonal respectiva i regulada a la llei cantonal corresponent d’organització judicial; segonament, la descentralització també es projecta a nivell vertical, perquè fins ara, el dret processal civil, penal o administratiu també ha estat competència cantonal i, en conseqüència, ha variat d’un cantó a l’altre. Les disfuncions que presentava aquest model s’han procurat resoldre amb una reforma legislativa important del sistema judicial, la qual ha exigit dur a terme una reforma constitucional prèvia, avalada per referèndum popular el 12 de març de 2000. S’encetava així un ambiciós projecte de reforma judicial, que cronològicament s’ha dividit en tres grans etapes: una primera, que consistia en una revisió total de l’organització judicial federal, la qual es va concloure l’1 de gener de 2007 amb l’entrada en vigor de la nova Llei sobre el Tribunal Federal i la Llei sobre el Tribunal Administratiu Federal, mentre que la segona etapa i la tercera se centraran a aconseguir la unificació del dret processal civil i penal suís. En aquest procés de reforma judicial s’ha vetllat per no lesionar la competència i l’autonomia cantonal en matèria d’organització judicial. En aquest escenari, l’article descriu, succintament, els principals eixos d’aquesta organització judicial. I per fer-ho, formalment, s’estructura en tres epígrafs: el primer apunta l’interès, des de la perspectiva del dret comparat, de l’estudi del federalisme judicial helvètic, útil per veure un model diferent d’adaptació de l’administració de justícia a l’estructura descentralitzada d’un país; el segon epígraf analitza la regulació de la matèria judicial a la Constitució federal de 18 d’abril de 1999 i, finalment, el darrer epígraf conté una anàlisi de l’organització judicial federal i cantonal.

Keywords